La Confederación Española de Organizaciones de Amas de Casa, Consumidores y Usuarios (CEACCU) es la primera asociación estatal de consumidores en sumarse al “Decálogo para el cambio de la cultura bancaria” promovido por las entidades “Asufin”, “Adabankia”, “Fundación ¿Hay Derecho?”, y los profesores universitarios Fernando Zunzunegui, Joan Ramón Sanchís y Gustavo Matías Clavero.
Consideramos que es urgente acabar con las malas prácticas bancarias y la impunidad con que con frecuencia se desarrollan, y que este Decálogo puede contribuir a ello, junto con las reformas legales y la revisión en profundidad de los cauces de inspección y sanción que deben realizarse.
Según el estudio de CEACCU, “Los españoles ante el ahorro y la inversión”, el 72,9% de los consumidores piensa que los bancos no son ni solventes ni fiables y el 55% no confía ni en su propia entidad bancaria.
Esta desconfianza se ha traducido, en el 74% de los casos, en un cambio de hábitos: Un 41% consulta otro tipo de fuentes antes de contratar un producto, un 17% procura diversificar más los ahorros, y el 16% evita tener todo su dinero en entidades bancarias guardándolo en casa.
A nuestro juicio estos datos son consecuencia del desprecio del sector por los derechos de los usuarios. Y citan un ejemplo: “No es razonable que tengamos que poner en marcha campañas de información con el lema ‘10 frases con las que te puede intentar engañar tu banco’, para alertar del uso fraudulento de expresiones ambiguas como ‘renta fija’ o ‘depósito’”, ha afirmado Soledad Morales, presidenta de la organización.
Y añade: “Por eso, junto con los cambios normativos, que seguiremos impulsando, es necesario también modificar la cultura bancaria y los valores en los que se sustenta”.
Según informan los promotores del Decálogo, “en él se incluyen propuestas de gran calado que ya están aplicándose en otros países como Reino Unido y, en especial, Holanda, donde los profesionales del sector están obligados a jurar defender los intereses del cliente, siendo su incumplimiento causa de despido”.
Decálogo para el cambio de cultura bancaria
- Responsabilidad social
La banca debe contribuir al progreso social y económico canalizando el ahorro hacia la inversión productiva.
- Conflictos de interés
La banca debe actuar en interés del cliente evitando los conflictos.
- Buen gobierno
La ética debe ocupar el centro del negocio bancario.
- Juramento hipocrático
Los profesionales de la banca deben prometer defender y no dañar el interés del cliente.
- Asesoramiento de cabecera
La oferta de productos complejos o de alto riesgo debe contar con asesoramiento independiente y cualificado.
- Concentración bancaria
No deben existir bancos demasiado grandes para caer y para evitar abusos y un excesivo poder de mercado se debería de potenciar la banca de proximidad.
- Pluralismo institucional
La diversidad de modelos bancarios, incluyendo las cooperativas de crédito, es una riqueza que hay que preservar.
- Financiación alternativa
La concurrencia entre la financiación bancaria y no bancaria debe ser leal. Se deben fomentar las plataformas de financiación participativa y otras formas de financiación alternativa.
- Servicios de reclamaciones
Deben existir sistemas efectivos de resolución de conflictos entre la banca y sus clientes.
- Educación financiera
La educación financiera se debe impartir en los centros educativos al margen de la industria bancaria.
………………………
La Confederació Espanyola d’Organitzacions de Mestresses de casa, Consumidors i Usuaris (CEACCU) és la primera associació estatal de consumidors a sumar-se al “Decàleg per al canvi de la cultura bancària” promogut per les entitats “ Asufin”, “Adabankia”, “Fundació Hi ha Dret?”, i els professors universitaris Fernando Zunzunegui, Joan Ramón Sanchís i Gustavo Matías Clavero.
Considerem que és urgent acabar amb les males pràctiques bancàries i la impunitat amb què amb freqüència es desenrotllen, i que este Decàleg pot contribuir a això, juntament amb les reformes legals i la revisió en profunditat dels llits d’inspecció i sanció que han de realitzar-se.
Segons l’estudi de CEACCU, “Els espanyols davant l’estalvi i la inversió”, el 72,9% dels consumidors pensa que els bancs no són ni solvents ni fiables i el 55% no confia ni en la seua pròpia entitat bancària.
Esta desconfiança s’ha traduït, en el 74% dels casos, en un canvi d’hàbits: Un 41% consulta un altre tipus de fonts abans de contractar un producte, un 17% procura diversificar més els estalvis, i el 16% evita tindre tot els seus diners en entitats bancàries guardant-lo a casa.
Al nostre juí estes dades són conseqüència del menyspreu del sector pels drets dels usuaris. I citen un exemple: “No és raonable que hàgem de posar en marxa campanyes d’informació amb el lema ‘10 frases amb les quals et pot intentar enganyar el teu banc’, per a alertar de l’ús fraudulent d’expressions ambigües com a ‘renda fixa’ o ‘dipòsit’”, ha afirmat Soledad Morales, presidenta de l’organització.
I afig: “Per això, juntament amb els canvis normatius, que continuarem impulsant, és necessari també modificar la cultura bancària i els valors en els quals se sustenta”.
Segons informen els promotors del Decàleg, “en ell s’inclouen propostes de gran calat que ja estan aplicant-se en altres països com el Regne Unit i, especialment, Holanda, on els professionals del sector estan obligats a jurar defendre els interessos del client, sent el seu incompliment causa d’acomiadament”.
Decàleg per al canvi de cultura bancària
Responsabilitat social
La banca ha de contribuir al progrés social i econòmic canalitzant l’estalvi cap a la inversió productiva.
Conflictes d’interés
La banca ha d’actuar en interés del client evitant els conflictes.
Bon govern
L’ètica ha d’ocupar el centre del negoci bancari.
Jurament hipocràtic
Els professionals de la banca han de prometre defendre i no danyar l’interés del client.
Assessorament de capçalera
L’oferta de productes complexos o d’alt risc ha de comptar amb assessorament independent i qualificat.
Concentració bancària
No han d’existir bancs massa grans per a caure i per a evitar abusos i un excessiu poder de mercat s’hauria de potenciar la banca de proximitat.
Pluralisme institucional
La diversitat de models bancaris, incloent-hi les cooperatives de crèdit, és una riquesa que cal preservar.
Finançament alternatiu
La concurrència entre el finançament bancari i no bancària ha de ser lleial. S’han de fomentar les plataformes de finançament participatiu i altres formes de finançament alternatiu.
Servicis de reclamacions
Han d’existir sistemes efectius de resolució de conflictes entre la banca i els seus clients.
Educació financera
L’educació financera s’ha d’impartir en els centres educatius al marge de la indústria bancària.
